Pràctica 3: Dramatització d'una problemàtica

Benvinguts un cop més al nostre blog! Durant aquesta tercera pràctica treballarem una problemàtica molt present en el nostre poble: la pèrdua dels comerços del nucli antic de Castelló d’Empúries. Així doncs, ens plantegem la següent problemàtica: Què passaria si tanquessin tots els comerços del nucli antic del poble?

Per poder-hi reflexionar, començarem amb la cerca de les dades necessàries i amb la posterior entrevista d’opinió a diferents persones.

1. Dades

Castelló d’Empúries és una vila de la comarca de l’Alt Empordà. Té una superfície de 42,29 km. El terme municipal està dividit en dues parts. D’una banda, trobem el que era originàriament el nucli del municipi i, d’altra banda, trobem Empuriabrava. Aquesta segona part és un complex turístic que disposa d’una llarga platja i 24 km de canals. A més, és una de les marines residencials més grans del món.

A l’estiu es multiplica la població a causa de la gran afluència de turistes, podent arribar a la població real d’uns 75.000 habitants. Tanmateix, a l’hivern s’estima que la població és de 10.784 habitants.

Pel que fa als comerços, en tot el municipi trobem més de 1.100 establiments. Tot i així, pel que fa a aquesta tercera pràctica, ens centrarem en els comerços del nucli antic.

Per dur a terme aquesta primera cerca de dades dels comerços, els alumnes utilitzaran tota aquella informació extreta durant la pràctica 2. D’aquesta manera, aquestes dues últimes pràctiques estan relacionades. Recordem que durant la segona pràctica, els alumnes extreuen la informació de cada indicador mitjançant preguntes que realitzen a tots els botiguers dels comerços.

Així doncs, a continuació us adjuntem totes les dades de les botigues del nucli antic de Castelló d’Empúries de les quals ens vam fixar:

• Perruqueria Carmen: Perruqueria oberta des de fa 35 anys.
• Autoservei Basi: Des dels seus inicis, fa uns 50 anys, s'anomenava Autoservei Bosch. Actualment, des de fa uns 25 anys, s'anomena Autoservei Basí. Aquest és un comerç de queviures.
• Barber B&B Beauty: Aquest comerç fa 2 anys que es va obrir. Popularment, es coneix per Can Meti, ja que el propietari es diu així. Antigament, durant 4 anys, va ser una botiga de roba i estètica anomenada Ixi.
• Movistar: Fa uns 8 anys, aquest establiment era propietat de Movistar. Actualment, des de fa 3 anys és un local buit, sense cap comerç.
• Forn de pa rústic: Des de fa uns 2 anys, aquest local és un forn de pa rústic. Anteriorment, va ser una perruqueria anomenada Can Meti durant 5 anys.
• Farmàcia Crosas: Aquesta farmàcia és oberta des de fa 30 anys.
• Gelateria Mira: Aquest comerç està obert des de fa 18 anys, però només s'obra en temporada d'estiu: d'abril a setembre.
• Hotel Canet: Hotel Canet des de 1924.
• Hotel Canet: Antigament, 60 anys enrere, aquest establiment s'anomenava Can Casamitjana i era una llibreria i botiga de llaminadures. Actualment, des de fa 8 anys, forma part de l'Hotel Canet, situat al davant.
• Forn de pa Can Cusí: Actualment, des de fa 4 anys, aquest establiment és una pastisseria anomenada Can Cusí. Anteriorment a aquest comerç, va ser una perfumeria anomenada Olors Dolors durant 2 anys. Tot i així, en els seus inicis, fa 40 anys, va ser una botiga de roba i sabateria anomenada Can Fernando.
• Confeccions Dolors: Actualment, aquest establiment és una botiga de roba anomenada Confeccions Dolors des de fa 3 anys. Anteriorment va ser un Multiòptiques durant 5 anys. Tot i així, inicialment, fa uns anys, va ser una botiga de queviures anomenada Can Fontclara
• Bar JR: Aquest bar-restaurant anomenat JR resta obert des de fa 60-70 anys.
• Can Surroca: Aquesta pastisseria anomenada Can Surroca és oberta des de fa 15 anys.
• Pica-pica: Aquest establiment és una botiga de llaminadures i s'anomena Pica Pica des de fa 4 anys. Anteriorment, va ser una botiga de regals.

2. Opinió

Aquesta problemàtica és un tema molt present en el poble. Això ens porta a voler saber l’opinió de tots aquells habitants afectats i si podem, de l’ajuntament.

Considereu que és un problema el tancament dels diferents comerços del nucli antic?

Botiguer: La veritat és que sí. És un problema que de mica en mica ens hem vist involucrats tots. Cada cop els comerços duren menys temps oberts i la veritat és que tots estem amb la por dins del cos. No sabem ben bé com reaccionar davant aquest fet.

Veïna jove: Entenc que com a comerciant pot ser considerat com un gran problema. Tanmateix, m’és molt més còmode anar als afores del poble per comprar a millor de preu.

Veïna gran: Sí que és un gran problema. Al llarg dels anys hem anat veient com diferents comerços del poble han anat tancant. I és un aspecte que ens arriba perquè són comerços de famílies del poble que coneixem. No ens agrada que es vegin obligats a tancar.

Supermercat: Més que un problema, és un fet. La societat ha anat canviant, i els comerços també s’haurien d’anar adaptant. Ja sabem que en els nuclis antics i a les botigues petites, els preus poden arribar a ser desorbitats. I això a la gent no li agrada. Entenem que no puguin competir amb els nostres preus. Tanmateix, haurien de patir canvis i modernitzar-se. Tenint en compte que ara la gent el que busca són els productes a millor preu.

Representant de l’ajuntament: Som conscients d’aquesta problemàtica. Nosaltres intentem posar les coses el més fàcil possible per als botiguers del poble, però no sempre és fàcil.

Amb quina freqüència vas a comprar als comerços del casc antic?

Botiguer: Tot ho intento comprar al comerços del poble. Sé què és i com de dur pot arribar a ser. És per això que procuro fer el possible per ajudar. Si no ens ajudem entre nosaltres, qui ho farà?

Veïna jove: La veritat és que m’és molt més còmode anar a les afores del poble per poder fer una compra grossa i a millor preu. Als comerços del poble hi vaig en comptades ocasions, quan em falta quelcom que ho necessito immediatament.

Veïna gran: Cada dia. Els comerços és el que donen vida al poble. M’agrada aixecar-me i saber que puc anar a buscar el pa, com el d’abans, a primera hora del matí. Després passar per la botiga a saludar i comprar el que necessito. És una manera de fer vida social al poble i no deixar que quedi mort. A l’estiu ja sabem que no pots sortir ni a passejar. Tanmateix, a l’hivern, si no poguéssim fer vida de poble, no seria el mateix. A més, els grans supermercats estan molt lluny. Aquí al centre del poble ens coneixem tots i està més a prop.

Supermercat: Com ja he dit abans, el supermercat té els preus més assequibles. A més, això que puguis acostar-te amb el cotxe i fer tota la compra de la setmana, va molt bé.

Representant de l’ajuntament: Reconec que el meu acte no ajuda gaire als comerços del poble, però jo acostumo a comprar als supermercats als afores del poble. És més accessible per a fer una compra grossa per a tota la setmana. Tot i així, pel que fa als productes del dia a dia, com el pa o la fruita i la verdura, sempre vaig a les botigues del poble.

Què arribaria a passar si tots els comerços del poble tanquessin? Creus que arribaria a afectar el turisme?

Botiguer: El poble no seria com el que coneixem actualment. Canviaria molt. Potser es convertiria en un poble dormitori.

Veïna jove: Suposo que se n’obririen d’altres. No sé de quin tipus, però no crec que canviés molt.

Veïna gran: Seria un desastre. Com ja he dit, la vida de poble canviaria molt. Els vells necessitaríem els nostres fills o néts perquè ens ajudessin a anar al supermercat, ja que molts de nosaltres no tenim cotxe.

Supermercat: El turisme no es veuria afectat. De fet, el supermercat rep gran nombre de turistes durant l’època d’estiu.

Representant de l’ajuntament: Seria un greu problema. Molts dels turistes amb segona residència ja no venen al nucli antic. Molts d’ells es mouen per Empuriabrava. Els turistes que vénen de visita al nucli antic són pocs, i si a més tanquem tots els comerços del poble, quina vida tindria aquest? Es podria arribar a convertir en un poble dormitori, i això seria molt dolent per a tots. Des de l’ajuntament, sempre intentem fer el millor pel benestar del poble i dels seus habitants. Esperem que mai arribi a passar.

3. Dramatització

Un cop ja tenim tota la informació desitjada, ens tocarà posar-nos mà a l’obra per fer una representació d’aquesta problemàtica. Així doncs, tots els punts de vista observats hauran de ser tinguts en compte a l’hora de representar la problemàtica.

Els alumnes serien els encarregats de pensar i gravar la seva pròpia dramatització.

En aquest cas, per a fer-ho, hem partit de quatre personatges: la botiguera del poble, una àvia del poble, la directora del supermercat i una turista amb segona residència al poble. Com ja es pot intuir, es representen dos punts de vista ben diferenciats: defensa dels comerços del nucli antic i la defensa del supermercat. A més, per poder realitzar la dramatització, s’haurà de crear un petit escrit identificatiu de cada un dels personatges. En el nostre cas han sigut els següents:

• Botiguera del poble: es queixa que molts comerços del poble han hagut de tancar a causa de la falta de beneficis. Aquesta botiguera ha pogut observar de primera mà aquest impacte, ja que el nombre de clients ha anat reduint.

• Directora del supermercat: és jove, està contenta de la seva feina i veu com el negoci augmenta. Durant les èpoques d’estiu obtenen molts beneficis. Contenta del servei que ofereix el supermercat al poble.
• Àvia del poble: ha vist com tancaven molts comerços i s’ha adonat que en els últims anys els preus dels comerços del poble han augmentat molt.
• Turista amb segona residència: client habitual del gran supermercat a causa de les seves ofertes, els preus i l’accessibilitat amb el cotxe.

4. Gravem la simulació

Un cop feta la planificació de la dramatització, ja és hora de representar-ho. Així doncs, a continuació us adjuntem el vídeo del nostre role-playing.

I fins aquí la nostra última pràctica. Esperem que us hagi agradat i, sobretot, que us serveixi de molt. Gràcies per seguir-nos.